Octopus vulgaris

Nom comú:Pop roquer

És de la família dels mol·luscs,viu en una fondaria entre 100 i 150 m, i mideix entre 60 i 80 cm.

El pop roquer té 8 braços amb dos fileres de ventoses per la seva part interna. Sota un cap gran s’amaga una boca on hi tenen l’estructura més dura de tot el cos, el bec de lloro, que utilitzen per depredar. La coloració o forma dels pops és molt difícil de descriure. Tenen la capacitat de canviar de coloració i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troben i per passar desapercebuts. Normalment en les nostres immersions el trobarem d’un color groguenc, bru i lleugerament clapat, arrossegant-se i amagant-se en escletxes , tot i que si es veuen fortament amenaçats poden nedar propulsant-se amb l’aigua que extreuen per un sifó i la força dels seus braços. S’han arribat a documentar pops de 9 a 10 kg i d’ 1 m de longitud, tot i que acostumen a assolir els 60-80 cm.

Són animals de vida nocturna. Durant una immersió diürna el trobarem amagat en escletxes, a la sorra o a praderies de posidònia, el seu mapa de distribució agafa la Mediterrània i l’Atlàntic oriental.

Emboscar és la seva tàctica preferida per caçar, ja siguin crustacis, bivalves o peixos. Per fer-ho aprofita la nit així com la seva capacitat de confondre’s amb el terreny.

Els pops són animals ovípars. Després d’una baralla entre mascles, el guanyador comença la còpula. Després de certs fregaments i ritus sexuals, el mascle introdueixl’hectocòtil, un braç especialitzat en funcions reproductores, dins la femella per tal de fecundar-la. La femella aleshores farà una posta que vigilarà fins al moment de l’eclosió dos mesos després.

Curiositats

· Els seus canvis de coloració ens poden donar informació sobre l’estat d’ànim de l‘animal. Per exemple, si el veiem amb un color pàl·lid voldrà dir que està espantat, si té tons blaus pot indicar que està excitat i amb taques o tons vermells, allunya’t perquè està de mala bava!

· Si trobem restes de conquilles o de crustacis just davant d’una escletxa compte, pot ser l’amagatall d’un pop

· Els pops fan unes "portes" amb pedres i roques a les seves coves per protegir-se encara més. Aquests forats són molt fàcilment identificables pels submarinistes més espavilats

· Les femelles estan tan preocupades per la seva descendència que no mengen durant els mesos que han de protegir la posta. Quan aquesta acaba, estan tan desnodrides que moltes arriben a morir

· Utilitzen la tinta com a mesura de defensa en cas de veure’s amenaçats

· Els pitjors enemics del pop són les morenes, els congres i, evidentment, l’home

· Viuen entre 12 i 18 mesos

Paracentrotus lividus.

Nom comú: garota de roca, erizo de mar común, rock sea-urchin, oursin pierre, riccio di mare comune, steinseeigel.
Família: eriçons i cogombres.
Tipus de paissatge: inmersió en praderia, inmersió poc profunda.
Fondària: fins a 30 cm.
Mides: fins a 8cm.

És una espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes. La coloració va des de verd fosc, bru, fins al porprat. La boca i l'anus estan en extrems oposats.
Viu estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.
És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altes organismes per protegir-se de la llum intentsa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.
Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen el gametes al mar i la fecundació és externa.

Es pot confondre?
Comarteix hàbitat amb l'Arbacia lixula, que és més fosca, més aplanada i que te les espines proporcionalment més llargues. A més, es diferencia en tenir una àres desproveïda d'espines al voltant de la boca. Els exemplars juvenils també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus.

Holothuria tubulosa

Família dels eriçons i cogombres.

Amb la forma de cuc gran, de grandària fins a 30 cm de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil·les fosques per tot el cos, pell gruixuda i robusta la coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró.
Viu sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació  fons durs, en profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 metres, són molt abundant en el Mediterrani.

S'alimenten de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L'alimentació es sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté.
Es reprodueixen al final de l'estiu, realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible. No tenen cap visible.

Investigam sobre el fototropisme